Súnion!

Updated: Jul 30, 2019

Diuen que Egeu, el rei d’Atenes que dóna nom al mar que s’estén al meu davant, es va tirar al buit des d’aquí. El seu fill Teseu havia marxat a Creta, barrejat amb els nois que la ciutat oferia cada any al Minotaure. Allí, gràcies a Ariadna i el seu fil, havia sabut trobar el camí per matar el monstre i sortir del laberint. Però va cometre un oblit: amb l’emoció del triomf sobre el monstre, va tenir tanta pressa per tornar a Atenes que es va distreure de canviar les veles negres del vaixell per veles blanques. Aquest era el senyal convingut amb el seu pare, el rei Egeu: veles negres volien dir que Teseu havia mort en mans del Minotaure, i blanques que s’havia salvat.

El temple de Possidó, a Súnion.

Egeu havia vingut al cap de Súnion, el punt més al sud d’Atenes des d’on albirar el vaixell que vindria de Creta i en què potser tornaria el seu fill. Va veure de molt lluny les veles negres i, desesperat, saltà al buit des del penyassegat de Súnion i s’estimbà.


Tot això va ser molt abans que s’erigís aquí el mític temple de Possidó que corona el turonet de Súnion i no es cansa de mirar tothora l’horitzó del mar Egeu. I abans que el temps i els temporals mutilessin el temple i fessin caure algunes de les seves columnes al lloc mateix del mar on va estimbar-se el rei Egeu.


Hem vingut a Súnion amb Jennifer Clement, la presidenta del PEN, i Peter McDonald, el catedràtic d’Oxford implicat a fons en la recerca sobre PEN Internacional amb tot l’equip de recerca de Writers & Free Expression. Fa més d’un any que treballem en un projecte d’història il·lustrada dels cents anys de PEN Internacional amb el grup d’editors Motovun. És un dels vessants de la feina de l’arxivera de PEN Internacional, la Ginevra Avalle, que ja ha rebut de part de més de vuitanta centres del PEN documents, fotografies, imatges d’arxiu, retalls de premsa, tot el material necessari per tal de crear una història narrativa i visual dels cents d’història de la nostra associació —que a més a més del llibre constuirà un gran arxiu online.


Peter McDonald, Jennifer Clement i jo, contemplant el temple.

La xarxa d’editors Motovun es reuneix aquests dies aquí, i nosaltres hi hem vingut a fer-hi una presentació en detall del projecte de llibre i a parlar del calendari d’edició i altres detalls. La història de PEN Internacional és un laberint d’històries. Les de cada debat en congressos, les de les successives modificacions de la carta fundacional, les de les creacions del comitè d’escriptors a la presó i els altres comitès de treball, les de cada escriptor a la presó que ha rebut encoratjament dels seus col·legues del món sencer, les de les missions internacionals a països com Mèxic, Turquia, Rússia, Veneçuela, Perú, el Kazakhstan... Les de cada xarxa de solidaritat dels centres PEN que ha aconseguit protegir un escriptor en risc, acollir-lo a l’exili, fer-lo eixir de la presó.


Un cabdell d’històries durant aviat farà cent anys. Mentre caminem cap a les runes del temple en una pausa de la trobada dels editors, he explicat una d’aquestes històries a la Jennifer i el Peter. És la història de Carles Riba i Súnion. Riba va visitar Súnion el 20 d’agost de 1927. Gran hel·lenista, traductor de la Ilíada i l’Odissea al català, el viatge a Grècia amb la seva esposa Clementina Arderiu va marcar les seves vides.


Carles Riba i Clementina Arderiu.


Tots dos, Carles i Clementina, eren poetes i van ser fundadors del PEN Català la primavera de 1922. Van participar en molts dels primers congressos del PEN: el del 1928 a Oslo, el del 1935 a Barcelona, i va ser Riba qui va redactar la nota d’homenatge a García Lorca després del seu assassinat amb què es va obrir el congrés de París de 1937. L’octubre del 1938, Riba va viatjar a Londres, amb Clementina, com a membre del consell executiu del PEN Internacional. Va participar activament a la reunió on, tal com es llegeix a l’acta, la principal preocupació era com acollir arreu d’Europa els escriptors alemanys i txecs fugitius del nazisme; Riba no podia saber que només tres mesos després, un cop els feixistes haurien guanyat la Guerra Civil espanyola, ell seria un d’aquests escriptors refugiats i es deixaria acollir, amb la família, pels col·legues del PEN Francès.

A la reunió del Comitè Executiu de Londres d’aquell octubre de 1938, seguint l’ordre del dia, hi va haver un tema molt controvertit: la condemna de la invasió nazi del Suedetenland, el nord de Txecoslovàquia, i del pacte de Múnic, pel qual el primer ministre britànic Chamberlain i el president de França Daladier acceptaven l’ocupació d’aquelles terres per part dels alemanys. Hi hagués pogut haver unanimitat, perquè només un dels delegats francesos es va oposar a condemnar el pacte de Múnic: el novel·lista Jules Romains, que presidia llavors el PEN. Tota la resta del consell executiu va votar amb Riba i Benjamin Crémieux per condemnar el pacte de Múnic.


Actes de la reunió del Comitè Executiu Internacional del PEN, el novembre de 1938.

Crémieux era l’altre delegat francès i era un home que ja feia anys que, com a secretari del PEN Francès, s’havia guanyat una reputació d’home just i capaç de fer de mitjancer en situacions difícils. Crémieux va ser essencial perquè el congrés del PEN de Praga d’aquell mateix any 1938 s’iniciés amb una condemna pública dels bombardeigs de Barcelona, que tot el congrés votà com un sol home, drets i aplaudint la moció que ho proposava –però això s’esdevingué després de molt treball de passadissos fet per Trabal, Rodoreda, els delegats catalans, i per Crémieux. El secretari del PEN Francès era un home savi i afable que s’entenia amb tothom, sí, menys amb el president del PEN Francès, de manera que a la reunió de Londres l’espectacle el van donat els dos representants francesos tirant-se els plats pel cap, i especialment Jules Romains negant-se a votar amb la resta i a dir públicament que el president de França havia estat un traïdor en l’acord pres a Múnic només sis setmanes abans.


Tot això ho explico a la Jennifer i el Peter mentre ens encaminem a les ruïnes del temple de Súnion. Hi anem plegats amb editors del món sencer, i estem contents perquè a les reunions de treball del dia hem acordat ja posar en marxa versions del llibre del centenari en diverses llengües i el calendari per a l’edició i la publicació. Arribem davant del temple de Possidó, que es retalla contra el cel blau radiant, i allí acabo la meva història:


Escopit a les carreteres de l’exili, Carles Riba va patir uns anys terribles amb la seva família, mentre la Segona Guerra Mundial envaïa França i ells malvivien com podien. Però va escriure els més bells poemes de l’exili, les Elegies de Bierville, i sempre m’ha commogut un d’aquests poemes, potser perquè és breu i cisellat al mil·límetre amb la saviesa d’un orfebre clàssic: és la segona elegia. El poema conegut com a “Súnion!”. Riba hi conta com, perdut en les fredes arbredes franceses del seu exili, el temple de Súnion, que ell havia visitat en temps millors, el temple símbol alhora de la cultura clàssica i de la democràcia, se li apareix. En plena Guerra Mundial, refugiat, se li apareix realment el temple de Possidó, amb tota precisió, i li fa fèrtil de sobte la duresa de l’exili regalant-li (i regalant-nos a nosaltres, que hem caminat fins a Súnion per produir la història del cents anys del PEN) uns versos immortals:

Elegies de Bierville

II


Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,

tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:

pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,

amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.

Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes

que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,

dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,

pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;

per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga

ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;

per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira

súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix

per ta força la força que el salva als cops de fortuna,

ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.


Carles Riba

This article is in Catalan:

- Read the article in English

- Read the article in Spanish



#Súnion #Grècia #poesia #poeta #Riba #Arderiu #PENCatalà #Nazisme #Història

#Centenari #Motovun #Arxiu #Mitologia #Llibre

© 2023. Created with Wix.com by Laia Puig i Espar.  

  • Facebook - White Circle
  • Twitter - White Circle