La imaginació compassiva de Bàssem An-Nabrís

Updated: Feb 19, 2019

«Poeta i periodista, Bàssem An-Nabrís va acumular cinc anys en presons d’Israel. En tornar a casa seva a Gaza, el seu periodisme crític amb el règim de Hamàs va tenir greus conseqüències, fins que van posar-li una bomba a casa. La ciutat de Barcelona i el PEN Català el van rebre l’any 2010 dins el programa ‘escriptor acollit’ de la xarxa internacional ICORN. El 2018 ha publicat un llibre rotund de microrelats i estampes de vida amb el títol La camisa blanca i altres contes.


'La camisa blanca i altres contes', de Bàssem An-Nabrís.

Al microconte ‘Malenconia’, Bàssem hi narra la mirada d’un home derrotat a qui la bellesa dels cossos joves a la platja on passa la nit el deprimeix encara més. De matí, quan se’n torna passejant, de sobte el conviden a jugar a la petanca i això fa que de cop i volta se senti acollit pels veïns de la ciutat. Però tanta cordialitat només fa que recordar-li que és un desarrelat, i això l’enfonsa encara més en la malenconia. Un rere l’altre, aquests contes brevíssims de persones marginals, escrits de manera molt despullada, alcen una imatge extraordinària de Barcelona des dels ulls d’un refugiat.

Quan Wisława Szymborska va rebre el premi Nobel de la Pau el 1996, el New York Times Magazine va enviar el poeta nordamericà Edward Hirsch a Cracòvia perquè l’entrevistés. Hirsh era amic d’un altre gran poeta de Cracòvia, l’Adam Zagajewski, i li va demanar que l’acompanyés a visitar-la. Pel camí, Zagajewski li cantava les meravelles del barri entorn de la casa de Szymborska, explicant les històries dels personatges del barri, els parcs per on havien passejat artistes importants. Tot i que el país sortia exhaust de l’època comunista i la bella Cracòvia havia quedat delmada pel tràngol, Zagajewski veia en els segles d’història d’aquells carrers tot el que la ciutat podria haver estat. Era pur desig? Però desitjar apassionadament una cosa és la manera de fer que comenci a existir.


En publicar l’entrevista al New York Times Magazine, Hirsh va descriure la zona on vivia Szymborska com a ‘proletària’ i ‘fada, sense definició’. Zagajewski es va exasperar: Hirsh no havia copsat ni l’encant dels parcs ni retingut les històries dels pintors i els artistes que havien travessat al llarg dels segles aquells carrers. Fins que l’exasperació va donar pas a la comprensió: eren dues maneres de veure la realitat. Zagajewski sabia veure el que hauria pogut ser la ciutat si no hagués estat arrasada per la lletgesa de la ocupació nazi i del règim comunista. Sabia omplir la bretxa de la realitat amb històries i contalles del tot el que hauria pogut ser i era encara possible. Aquesta mirada, Zagajewski l’anomena la ‘imaginació compasiva’.

Bàssem An-Nabrís a la fira del llibre de Palma, amb el poeta Miquel Àngel Llauger, vicepresident del PEN Català a les Illes Balears.

Hi he pensat perquè la mirada amb què Bàssem an-Nabrís recorre tots els marges de la Barcelona que el va acollir és això: compassiva. Aquí és l’exiliat qui es compadeix de nosaltres i il·lumina la ciutat. La primera vegada que vaig llegir La camisa blanca, jo que en coneixia l’autor, em va semblar que tots els personatges del llibre eren estrangers, exiliats, desterrats, refugiats, desarrelats. Fins que vaig comprendre que era un pur prejudici meu: res en els contes no ens diu que els seus protagonistes siguin tots estrangers. Al contrari: són descrits de manera tan despullada que sovint podrien ser qualsevol de nosaltres.


Quan me’n vaig adonar vaig començar a rellegir i vaig reconèixer fàcilment el meu veí ancià de quan vivia al carrer d’Aragó, la parella de germans que s’alternen al quiosc de la cantonada de casa, el meu germà al volant d’un taxi, la noia albina que passeja cada dia un dòberman negre com el carbó a la plaça Letamendi. I jo mateix, que aprofitava que aquell matí estava desenfeinat per deixar-me acollir al joc de la petanca i després els gestos d’amistat dels altres jugadors, que m’acollien a la meva Barcelona, em feien sentir completament despaïsat. Despaïsat i mirat amb compassió per un escriptor exiliat.»


El text anterior l’he posat entre cometes: el vaig llegir en una taula rodona de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO que van organitzar les ciutats de Cracòvia i Katowice el juny del 2018. Encabat de la taula rodona, l’alcalde de Katowice va anunciar que la seva ciutat s’afegia a la xarxa ICORN i a partir de l’any següent acolliria, com la resta de ciutats de la xarxa, un escriptor a l’exili.


This post is in Catalan:

- Read the post in English.

- Read the post in Spanish.


#AnNabris #UNESCO #ICORN #Polonia #Katowice #Barcelona #PENCatala #Palestina #escriptor #acollit #exili

© 2023. Created with Wix.com by Laia Puig i Espar.  

  • Facebook - White Circle
  • Twitter - White Circle