Com defensar la democràcia?

Aquests dies ha estat al secretariat del PEN a Londres en Ola Larsmo, membre del consell de PEN Internacional i antic president del PEN Suec. Només arribar, l'Ola em va regalar un llibre que acaba de ser publicat gràcies a la iniciativa del PEN Suec. El títol parla dels temps convulsos que es viuen arreu d'Europa: Com defensar la democràcia? I el subtítol mostra que el llibre vol ser una bona caixa d'eines: Manual per a demòcrates.

El libro '¿Como defender la democracia? Manual para demócratas'.

L'Ola em va explicar l'origen del llibre: "Al PEN Suec havíem estat comentant el magnífic llibre de Timothy Snyder Sobre la tirania. El gener passat, la llavors presidenta del PEN Suec Elisabeth Åsbrink va rebre una petició d'una de les supervivents de l'Holocaust més conegudes de Suècia, Hédi Fried. És una dona impressionant que té més de noranta anys, plena d'energia, molt coneguda al nostre país, que va explicar-li que estava molt preocupada per l'augment de l'antisemitisme al Suècia i que volia que al PEN féssim alguna cosa. L'Elisabeth va tenir llavors la idea de fer un llibre semblant al de Snyder: breu i contundent i directe al cor del problema. Però que en comptes de ser escrit per una sola persona, ho fos per diversos autors. Ens va demanar a Sverker Sörlin i a mi que l'ajudéssim a aplegar els autors i a editar el llibre. Vam demanar doncs a vint-i-un col·legues que responguessin exactament com defensar la democràcia: què cal fer, concretament. No fa gaire que el llibre ha estat publicat i ja se n'han venut mes de 10.000 exemplars".


Com defensar la democràcia? ha estat publicat per Natur&Kultur, que és membre del Cercle d'Editors de PEN Internacional i ens dóna suport molt activament. Els textos, breus com un cop de puny, són de tarannàs molt diversos. El títol de l'article del poeta Göran Greider contesta la pregunta sobre com defensar la democràcia de manera imperativa: Feu-vos d'un partit polític!. La periodista Majgull Axelsson interpel·la pel camí de la ficció, fent que el lector hagi d'imaginar en quin moment de la pèrdua de llibertats (i de l'increment de la violència) caldrà fer les maletes per abandonar Suècia i buscar refugi en un altre país. En quin moment: quins seran els signes que et faran entendre que cal marxar sense trigar més. I Gellert Tamas, escriptor suec d'origen hongarès, fa el relat commovedor del que ell mateix va veure, perquè a la tardor del 2015 va ser testimoni de l'arribada d'una família refugiada a Suècia, una parella amb tres criatures que van aterrar-hi en un estat de veritable desesperació, i de quina manera diverses persones els van ajudar, cadascuna sabent com donant-los suport, qui facilitant que els pares trobessin allotjament, qui tenint cura de les criatures, tots moguts per una veritable compassió. Així es defensa la democràcia.

La pregunta del títol del llibre rep doncs respostes des punts de vista molt diversos. Ola Larsmo mateix hi ha escrit sobre el tema del qual ens va parlar a l'últim congrés del PEN a l'Índia: el discurs de l'odi, la tristament cada vegada més estesa hate speech.


La vida de PEN ha estat sempre en tensió entre la democràcia i l'exili. Posats a fotografiar Ola Larsmo amb el llibre, li he demanat que es posés davant del cartell de l'exposició sobre el PEN Alemany a l'exili, amb la llista dels autors (com Thomas Mann, Alfred Döblin, Ernst Bloch, Klaus Mann...) que van formar part d'aquell primer centre PEN d'exiliats amb seu a Oxford Street.

This post is in Catalan:

- Read the post in Spanish

- Read the post in English


#democràcia #PEN #Suecia #OlaLarsmo #Holocaust #Exili #Congrés

© 2023. Created with Wix.com by Laia Puig i Espar.  

  • Facebook - White Circle
  • Twitter - White Circle